El faro de las orcas
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Gerardo Olivares  |
| Protagonistes | |
| Guió | Lucía Puenzo |
| Música | Pascal Gaigne |
| Productora | Historias Cinematográficas Cinemanía / Wanda Visión S.A. / Pampa Films. |
| Distribuïdor | Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya Argentina |
| Estrena | 2016 |
| Durada | 110 min |
| Idioma original | castellà |
| Rodatge | península Valdés |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | península Valdés |
| Lloc web | netflix.com… |
      | |
El faro de las orcas és una pel·lícula dramàtica hispano-argentina del 2016 dirigida per Gerardo Olivares, ambientada i filmada en la Península Valdés, Província de Chubut, al nord de la Patagònia argentina.[1] Juntament amb les dues pel·lícules anteriors d'Olivares, Entrelobos (2010) i Hermanos del viento (2015), El faro de las orcas forma una trilogia en la qual el fil conductor és la relació home-animal.[2]
Argument[modifica]
Lola (Maribel Verdú) té un fill amb autisme anomenat Tristán (Joaquín Rapalini Olivella) per qui la vista de les orques, aparentment, suposa un estímul que podria ser portador de significat en relació amb la seva patologia. Amb la intenció de millorar l'estat del seu fill, Lola decideix portar a Tristán a Argentina, davant la presència de Beto (Joaquín Furriel), un guarda que treballa en les costes de la Patagonia argentina i que també, a la seva manera, manté una relació especial amb aquests animals.[3]
Repartiment[modifica]
- Maribel Verdú: Lola
- Joaquín Furriel: Beto
- Joaquín Rapalini: Tristán (en els crèdits com «Quinchu Rapalini»)
- Ana Celentano: Marcela
- Ciro Miró: Manolo
- Osvaldo Santoro: Bonetti
- Federico Barga: Quiñones
- Zoe Hochbaum: Martina
- Alan Juan Pablo Moya: Inti
- Juan Antonio Sánchez: Jonc
- Eduardo «Camió» Domínguez: Ancià
- Roberto Bubas: Home
- Isidoro del Carmen: Esquilador
- Errol Kenny Hughes: Paisà
- Maria A. Abraham: Cambrera
- Julio Cessar Arriagada: Músic
- José Alfredo Arriagada: Músic
- Jesús Nazareno Arriagada: Músic
- Mario Arriagada: Músic
- Luis Nieves: Doble Rapalini
Rebuda[modifica]
*"L'èxit de la pel·lícula està en l'estupenda descripció de l'ambient i com de la conjunció de vent, sorra, mar i cel emergeix un relat massís. (...) Puntuació: ★★★ (sobre 5)" [4]
*"Bell i càlid, el film va comptar amb l'encertada direcció de Gerardo Olivares. Maribel Verdú, Joaquín Furriel i Joaquín Rapalini Olivella van aconseguir introduir als seus personatges el candor necessari per il·luminar aquesta entendridora trama." [5]
*"La trama transita per llocs comuns, moltes de les situacions estan forçades, i tant els diàlegs com les actuacions són massa encartronats: tots aquests elements impedeixen que el gran objectiu de la pel·lícula –commoure- es compleixi." [6]
*"Més enllà de cert paisatgisme i llocs comuns, el film està comptat amb cor i nervi, i ens bolca cap als seus personatges. Verdú, com correspon, està perfecta. (...) Puntuació: ★★★½ (sobre 5)" [7]
Referències[modifica]
- ↑ El faro de las orcas en el lloc web oficial de Wanda Films
- ↑ «Sobre el entorno de la pel·lícula». Arxivat de l'original el 2017-10-17. [Consulta: 5 febrer 2018].
- ↑ SensaCine «Hermanos del viento». Allociné.
- ↑ Fotogramas.es «El faro de las orcas» (en castellà). Fotogramas.
- ↑ «El faro de las orcas: refugio patagónico» (en castellà). La Nación. Arxivat de l'original el 2018-02-07 [Consulta: 5 febrer 2018].
- ↑ Zimerman, Gaspar «"El faro de las orcas": Al final, las ballenas asesinas eran tiernas» (en castellà). Clarin.
- ↑ «El faro de las orcas | Revista Noticias» (en castellà). noticias.perfil.com. [Consulta: 5 febrer 2018].